lunes, 19 de marzo de 2012

The Rock




 La Roca: La Pel·lícula
"La Roca" és una de les grans pel·lícules d'acció de la història del cine, almenys per a mi i aquesta Ost. va ser la que en va enganxar al col·leccionisme de bandes sonores, per aquesta rao aquest escrit esdevindra un xicotet homenatge... . L'argument de la mateixa versa sobre un grup de marines que, liderats per un famós general (Hummell, interpretat per Ed Harris) de les forces armades americanes, decidixen prendre diversos ostatges en la presó d'Alcatraz després de robar diversos míssils que contenen un gas mortífer. La seua missió no és una altra que fer un xantatge al govern dels EUA amenaçant de disparar eixos míssils sobre la Badia de San Francisco si no els paguen una quantitat milionària, diners que aniran destinat a les famílies d'altres marines que van morir en una missió i fueron ignorats pel govern, baix el comandament d'este mateix general. Per això, el govern decidix enviar a un grup d'experts SÉAL per a salvar la situació, als que acompanyaran un especialista en armes químiques, Stanley Goodspeed (Nicolas Cage), i un convicte (antic espia del MI-6 britànic) anomenat John Mason (Son Connery) que va aconseguir fugir de la presó d'Alcatraz fa ja molts anys.
La pel·lícula destaca per una direcció frenètica, inclús potser un tant confusa en les escenes d'acció a causa dels continus moviments de càmeres. També perquè a penes dóna un respir a l'espectador, succeint-se les escenes d'acció quasi sense pausa, provocant que siga quasi impossible avorrir-se veient esta pel·lícula. De nou crida l'atenció l'ús dels tons càlids en la fotografia de la pel·lícula, el fet que són els menys preparats aquells que han de convertir-se en herois i, sobretot, la música, que potència l'espectacularitat de la història .
La Roca: El Disc
En esta llarga introducció a la banda sonora i a tot el que rodeja a les pelicules d'aventures. En termes generals podem destacar la rellevància de la música en la pel·lícula, on a penes es pren un respir, acompanyant a pràcticament cada seqüència  en pantalla. Conseqüència directa d'açò és que, ja que la pel·lícula és una autèntica mostra d'escenes d'acció l'una darrere de l'altra, en la banda sonora els temes adrenalíticos són els que més protagonisme tenen, deixant tan sols un parell de moments amb un to més relaxat i inclús divertit. Sens dubte esta és una característica que agradarà a tots els bons aficionats als scores d'acció, perquè des que comença el disc, fins al seu final, podem disfrutar de quasi una hora de la millor música d'acció.
 La banda sonora es basa en l'ús dels sintetitzadors, d'esta manera s'aconseguix donar aire més modern al score, més electrònic, d'acord amb l'estil de la pel·lícula. Ressaltar també l'enorme varietat temàtica del disc, on no sols ens trobem diversos temes d'acció  cada u més vibrant, sinó que també oferix altres temes més solemnes pròxims a
 militars, una percussió impressionant, alguns temes d'estil dramàtic i de tensió, alguns d'estil més intimista i inclús divertit, com el que tanca la pel·lícula abans dels crèdits. Tots ells s'alternen en cada un dels talls del disc fent que escoltar-lo siga molt entretingut, com pot passar en altres bandes sonores d'acció on l'ús continu del mateix leitmotiv per a les escenes d'acció o per a alguns personatges acaba per fer-se pesat. Exposarem a continuació com es repartixen entre els distints talls del disc, així com a les seqüències de la pel·lícula que acompanyen.
"Hummel Gets The Rockets": en el primer tall del disc trobem la música que acompanya a les dos primeres seqüències de la pel·lícula. La música comença amb un tema tranquil, que a poc a poc va cobrant força fins a derivar en una peça amb un estil semblant a un himne militar, amb un aire solemne, que acompanya a aquells que van caure en combat. És un tema preciós que mostra la traïció feta pel govern dels EUA als seus hòmens, a un grup de marines, abandonats a la seua sort en un conflicte bèl·lic. El general Hummell protagonitza esta arrancada de la pel·lícula, recordant aquells fets. Poc tarda este tema a derivar a una música pura d'acció, on ja descobrim alguns de les peces d'acció que aniran alternant-se en l'escolta del disc (com el conegut tema dels marines). Són sempre temes de poques notes però de gran força, una música ràpida, amb molta percussió.
"Rock House Jail": el segon tall és espectacular, des del seu començament fins al final la intensitat de la música és constant, i estem parlant de 10 minuts de duració. En la mateixa es continuen desenvolupant els distints temes d'acció (per als marines, per als SÉAL...) mentres assistim en pantalla a la presa de la presó per part de Hummell i els seus hòmens. Sens dubte, és un d'eixos temes ideals si un vol animar-se: no hi ha cap tipus de concessió a moments de pau, sinó que els compositors del score es dediquen a donar el millor de si mateixos perquè la música estiga al nivellde l'acció.
"Jade": en este tall sí que podem prendre un curt respir, de tan sols dos minuts, on es presenta el tema de John Mason, d'aire britànic (tirant més a escocés) en referència a l'origen del personatge interpretat per Son Connery. És sens dubte una peça bella, que en este cas acompanyarà al breu encontre que tindrà Mason amb la seua filla.
"In The Tunnels": un tall molt en la línia del segon, de nou quasi nou minuts sense respir per a acompanyar a diverses escenes d'acció entre els dos herois de la pel·lícula i els marines, incloent una persecució per uns túnels en vagoneta. S'aprofita en este tall per a continuar desenvolupant els temes previs oferint-nos dos moments realment notables: el primer el podeu disfrutar al poc de començar el tall, en el minut un, mentres que el segon tanca el tall, amb una magnífica guitarra elèctrica que pareix transmetre tota la seua força al bo de Goodspeed perquè aconseguisca salvar Mason.
"Mason´s Walk - First Launch": este tall se separa un poc de la línia dels anteriors, oferint-nos alguns temes que tendixen més a la tensió i al drama, com el que sona quan Mason s'entrega als marines, amb una versió del seu tema però amb aire militar. I sobretot el tema que sona just abans de llançar el primer míssil sobre San Francisco, un tema de gran intensitat dramàtica que acompanya a un Hummell dubitatiu de llançar o no el míssil, alhora que veiem imatges de la ciutat i dels seus habitants. Simplement genial.
"Rocket Away": potser este siga el tall estrela de tots els del disc, no sols per la seua llarga duració (més de catorze minuts) sinó perquè conté la música de dos moments en la pel·lícula magnífics. El tall comença amb el tema que acompanya al moment de la traïció d'alguns marines al general Hummell, amb una música que va cobrant força i volum des de l'inici de la pista, fins a trencar en un magnífic tema d'acció que tanca cert sentiment de tristesa, perquè a pesar dels brutals actes que Hummell pensava realitzar, en el fons no era un assassí, com demostra al final de la pel·lícula. Este trakl desenvolupa les última escenes d'acció que porten al desenllaç de la pel·lícula, per la qual cosa una vegada més tornem als ritmes i a les percussions frenètiques. Respecte al segon moment que volíem destacar en esta pista es produïx al passar el minut nové, quan escoltem i vegem en pantalla com el personatge de Nicolas Cage s'arrossega dolorit fins a l'exterior de la presó per a encendre les bengales d'avís mostrant que la situació està baix control, abans que els caces destruïsquen Alcatraz amb ells dins. El tema que acompanya a esta escena s'oblida de la música d'acció per a adquirir tons èpics, amb una melodia que es desenvolupa a poc a poc, junt amb el lent moviment de Cage, mostrant l'esforç del personatge així com la dramàtica situació.
Per a acabar este estudi i a manera de conclusions:  Ens trobem davant d'un clàssic de la música d'acció, el millor score del gènere per a qui açò escriu, una banda sonora que no pot faltar en cap estanteria d'un aficionat a la música de cine. Ritmes trepidants, temes adrenalíticos, tensió i sobretot força, molta força. Simplement, una Obra Mestra.
El Millor: Que el disc es disfruta des del primer segon fins a l'últim.
El Pitjor: Absolutament res.
El Moment: A partir del minut nové de "Rocket Away", la música que acompanya a l'escena de les bengales.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

The Rock




 La Roca: La Pel·lícula
"La Roca" és una de les grans pel·lícules d'acció de la història del cine, almenys per a mi i aquesta Ost. va ser la que en va enganxar al col·leccionisme de bandes sonores, per aquesta rao aquest escrit esdevindra un xicotet homenatge... . L'argument de la mateixa versa sobre un grup de marines que, liderats per un famós general (Hummell, interpretat per Ed Harris) de les forces armades americanes, decidixen prendre diversos ostatges en la presó d'Alcatraz després de robar diversos míssils que contenen un gas mortífer. La seua missió no és una altra que fer un xantatge al govern dels EUA amenaçant de disparar eixos míssils sobre la Badia de San Francisco si no els paguen una quantitat milionària, diners que aniran destinat a les famílies d'altres marines que van morir en una missió i fueron ignorats pel govern, baix el comandament d'este mateix general. Per això, el govern decidix enviar a un grup d'experts SÉAL per a salvar la situació, als que acompanyaran un especialista en armes químiques, Stanley Goodspeed (Nicolas Cage), i un convicte (antic espia del MI-6 britànic) anomenat John Mason (Son Connery) que va aconseguir fugir de la presó d'Alcatraz fa ja molts anys.
La pel·lícula destaca per una direcció frenètica, inclús potser un tant confusa en les escenes d'acció a causa dels continus moviments de càmeres. També perquè a penes dóna un respir a l'espectador, succeint-se les escenes d'acció quasi sense pausa, provocant que siga quasi impossible avorrir-se veient esta pel·lícula. De nou crida l'atenció l'ús dels tons càlids en la fotografia de la pel·lícula, el fet que són els menys preparats aquells que han de convertir-se en herois i, sobretot, la música, que potència l'espectacularitat de la història .
La Roca: El Disc
En esta llarga introducció a la banda sonora i a tot el que rodeja a les pelicules d'aventures. En termes generals podem destacar la rellevància de la música en la pel·lícula, on a penes es pren un respir, acompanyant a pràcticament cada seqüència  en pantalla. Conseqüència directa d'açò és que, ja que la pel·lícula és una autèntica mostra d'escenes d'acció l'una darrere de l'altra, en la banda sonora els temes adrenalíticos són els que més protagonisme tenen, deixant tan sols un parell de moments amb un to més relaxat i inclús divertit. Sens dubte esta és una característica que agradarà a tots els bons aficionats als scores d'acció, perquè des que comença el disc, fins al seu final, podem disfrutar de quasi una hora de la millor música d'acció.
 La banda sonora es basa en l'ús dels sintetitzadors, d'esta manera s'aconseguix donar aire més modern al score, més electrònic, d'acord amb l'estil de la pel·lícula. Ressaltar també l'enorme varietat temàtica del disc, on no sols ens trobem diversos temes d'acció  cada u més vibrant, sinó que també oferix altres temes més solemnes pròxims a
 militars, una percussió impressionant, alguns temes d'estil dramàtic i de tensió, alguns d'estil més intimista i inclús divertit, com el que tanca la pel·lícula abans dels crèdits. Tots ells s'alternen en cada un dels talls del disc fent que escoltar-lo siga molt entretingut, com pot passar en altres bandes sonores d'acció on l'ús continu del mateix leitmotiv per a les escenes d'acció o per a alguns personatges acaba per fer-se pesat. Exposarem a continuació com es repartixen entre els distints talls del disc, així com a les seqüències de la pel·lícula que acompanyen.
"Hummel Gets The Rockets": en el primer tall del disc trobem la música que acompanya a les dos primeres seqüències de la pel·lícula. La música comença amb un tema tranquil, que a poc a poc va cobrant força fins a derivar en una peça amb un estil semblant a un himne militar, amb un aire solemne, que acompanya a aquells que van caure en combat. És un tema preciós que mostra la traïció feta pel govern dels EUA als seus hòmens, a un grup de marines, abandonats a la seua sort en un conflicte bèl·lic. El general Hummell protagonitza esta arrancada de la pel·lícula, recordant aquells fets. Poc tarda este tema a derivar a una música pura d'acció, on ja descobrim alguns de les peces d'acció que aniran alternant-se en l'escolta del disc (com el conegut tema dels marines). Són sempre temes de poques notes però de gran força, una música ràpida, amb molta percussió.
"Rock House Jail": el segon tall és espectacular, des del seu començament fins al final la intensitat de la música és constant, i estem parlant de 10 minuts de duració. En la mateixa es continuen desenvolupant els distints temes d'acció (per als marines, per als SÉAL...) mentres assistim en pantalla a la presa de la presó per part de Hummell i els seus hòmens. Sens dubte, és un d'eixos temes ideals si un vol animar-se: no hi ha cap tipus de concessió a moments de pau, sinó que els compositors del score es dediquen a donar el millor de si mateixos perquè la música estiga al nivellde l'acció.
"Jade": en este tall sí que podem prendre un curt respir, de tan sols dos minuts, on es presenta el tema de John Mason, d'aire britànic (tirant més a escocés) en referència a l'origen del personatge interpretat per Son Connery. És sens dubte una peça bella, que en este cas acompanyarà al breu encontre que tindrà Mason amb la seua filla.
"In The Tunnels": un tall molt en la línia del segon, de nou quasi nou minuts sense respir per a acompanyar a diverses escenes d'acció entre els dos herois de la pel·lícula i els marines, incloent una persecució per uns túnels en vagoneta. S'aprofita en este tall per a continuar desenvolupant els temes previs oferint-nos dos moments realment notables: el primer el podeu disfrutar al poc de començar el tall, en el minut un, mentres que el segon tanca el tall, amb una magnífica guitarra elèctrica que pareix transmetre tota la seua força al bo de Goodspeed perquè aconseguisca salvar Mason.
"Mason´s Walk - First Launch": este tall se separa un poc de la línia dels anteriors, oferint-nos alguns temes que tendixen més a la tensió i al drama, com el que sona quan Mason s'entrega als marines, amb una versió del seu tema però amb aire militar. I sobretot el tema que sona just abans de llançar el primer míssil sobre San Francisco, un tema de gran intensitat dramàtica que acompanya a un Hummell dubitatiu de llançar o no el míssil, alhora que veiem imatges de la ciutat i dels seus habitants. Simplement genial.
"Rocket Away": potser este siga el tall estrela de tots els del disc, no sols per la seua llarga duració (més de catorze minuts) sinó perquè conté la música de dos moments en la pel·lícula magnífics. El tall comença amb el tema que acompanya al moment de la traïció d'alguns marines al general Hummell, amb una música que va cobrant força i volum des de l'inici de la pista, fins a trencar en un magnífic tema d'acció que tanca cert sentiment de tristesa, perquè a pesar dels brutals actes que Hummell pensava realitzar, en el fons no era un assassí, com demostra al final de la pel·lícula. Este trakl desenvolupa les última escenes d'acció que porten al desenllaç de la pel·lícula, per la qual cosa una vegada més tornem als ritmes i a les percussions frenètiques. Respecte al segon moment que volíem destacar en esta pista es produïx al passar el minut nové, quan escoltem i vegem en pantalla com el personatge de Nicolas Cage s'arrossega dolorit fins a l'exterior de la presó per a encendre les bengales d'avís mostrant que la situació està baix control, abans que els caces destruïsquen Alcatraz amb ells dins. El tema que acompanya a esta escena s'oblida de la música d'acció per a adquirir tons èpics, amb una melodia que es desenvolupa a poc a poc, junt amb el lent moviment de Cage, mostrant l'esforç del personatge així com la dramàtica situació.
Per a acabar este estudi i a manera de conclusions:  Ens trobem davant d'un clàssic de la música d'acció, el millor score del gènere per a qui açò escriu, una banda sonora que no pot faltar en cap estanteria d'un aficionat a la música de cine. Ritmes trepidants, temes adrenalíticos, tensió i sobretot força, molta força. Simplement, una Obra Mestra.
El Millor: Que el disc es disfruta des del primer segon fins a l'últim.
El Pitjor: Absolutament res.
El Moment: A partir del minut nové de "Rocket Away", la música que acompanya a l'escena de les bengales.