Em quede meravellat al sentir el que jo ja anomene "so Zimmerià". En esta banda sonora del conpositor alemany Hans Zimmer, tenim un altre exemple de reminiscències i inspiracions més que evidents en obres anteriors com "Gladiator", el compositor ens oferix un d'eixos treballs amb què ens delecta a tots els seus seguidors i que meravella a tots els seus detractors.
Estem davant d'un treball musical marcat de principi a fi per temes èpics de gran força i música que acompanyen diferents batalles, així com escenes de forta càrrega emotiva. Estem davant d'una orquestració basada principalment en una gran força de percussió i una utilització dels vents més sonors (tubes,trombons,trompetes i sobre tot trompes), els moments de calma acompanyats de cors i sons ètnics, no tan pròxims a l'estil "Gladiator" i sí més pròxim a la dolçor cèltica .
Començant a parlar sobre este tema, ací podem trobar-nos una d'eixes permeteu-me dir "bestials" simfonies èpiques, que ens brinda Zimmer, no deixa d'evocar-nos, quant a la seua estructura musical de lluita sense fi, a eixa esplendorosa batalla de Germania que dóna començament a "Gladiator". Començant amb una entrada de cordes sintetitzades "in crescendo" i l'entrada triomfal de vents i cors, ja des del començament se'ns evoca a l'època en què es desenvolupa el film, la música passa desseguida a presentar-nos la base rítmica de percussió que ens acompanyarà durant gran part dels més de 50 minuts del score. Quan ja se'ns ha fet la introducció a un "tempo" més tranquil, de sobte entra un dels "leit-motives" amb molta força, i partir d'ací ens acompanyarà amb diferents "cresendos i diminuendos" sense fi, fent-nos pensar en moments èpics pròxims al cor (coratge, força i honor), per a posteriorment acompanyar-nos a la batalla per la glòria de Roma.
Mentres l'orquestra i cors apugen, quan pareix que este primer tema ha acabat és quan de nou el "leit-motive" entra per a presentar-nos la victòria .
I si el primer tema ens duia a la batalla en el seu començament, el segon és pura batalla. Incloent-hi curiosos matisos diem-li "Hornerianos" molt pròxims als de "Troia", tota l'orquestra sona en tons molt baixos volent transmetre la força i intensitat de les imatges que l'acompanyen. Després d'una xicoteta calma, un "crescendo" de cors i orquestra ens fa entrar novament en matèria. És curiós comentar l'absència d'una melodia, com en "Troia", estem sentint una partitura perfectament engranada de sons tímbrics, tonals i de perusió que ens situen en plena acció.
descobrim una nota més tranquil·la del score en un tema en què la veu de Moya Brennan dóna un toc molt més celta i menys ètnic. Però el més curiós és com la presentació d'un nou "leit-motive" al final del mateix (ja que recordem que a Zimmer li agrada incloure diversos d'estos temes a les seues partitures, sobretot per a evocar diferents personatges i/o situacions segons la música).
Seguint el nostre recorregut musical, en el següent trak podem sentir molt més clarament, i més desenvolupat el "leit-motive" que identifica el propi Rei Artur, que ens situa en una construcció no melòdica, sinó basada en canvis de ritmes i tempos, amb major o menor quantitat d'orquestració i veus, que ens va a acompanyant per les escenes d'acció. El que podríem denominar el "so Zimmerià" que cobrix a la perfecció qualsevol escena en les seues pujades i baixades dins de la història i el seu desenvolupament. No obstant, el tancament és més tranquil i evoca problemes i dins de la història, que seguint la nostra audició veiem en ple desenvolupament en el següent trak on trobem un crescendo a l'infinit del compositor ,estem davant d'una unió perfecta entre vents, percussions, cors i gran èpica que es desborda per damunt del propi pentagrama.
Arribem al final del trajecte, el tema "All of Them" que tanca l'album amb un nou tema de llarga duració, però d'estil diferent de la resta del score ja que, sense perdre el toc èpic, ja no ens situem en batalles sinó en evocacions dins de la pròpia història. Amb un començament completament cèltic, la veu de Moya Brennan que dóna una dolçor especial a la música, i amb una base melòdica molt encertada, en este tema sentim novament eixos instruments de sons exòtics que tant agraden a Hans Zimmer i ens trobem davant de la clàssica evolució d'un tema d'evocació sentimental en què el leit-motive es fa present en gran part de la seua construcció, orquestrat de diferents maneres i en diferents intensitats musicals. Al final del mateix és quan la intensitat èpica de la música fan acte de presència en la seua expressió màxima, amb ajuda del so coral, i eixes genials percussions que donen un to genial este treball del compositor alemany
El Millor: Els dos temes de major duració del disc, el segon i l'últim
El Pitjor: Res
El Moment: El final meravellós de "Woad to Roín" quan creus que ja acabat el tema, és quan sentim el "leit-motive" en tot el seu esplendor èpic.
- Tell Me Now (What You See) (Interpretada por Moya Brennan) (4:36)
- Woad to Ruin (11:33)
- Do You Think I'm a Saxon (8:43)
- Hold the Ice (5:44)
- Another Brick in Hadrian's Wall (7:13)
- Budget Meeting (9:44)
- All of Them (10:24)
No hay comentarios:
Publicar un comentario